Autoevaluació

En aquest apartat faig una avaluació de com m'he vist jo en aquesta assignatura, responent a una 
 sèrie de preguntes.

1. ¿Qué he aprendido en esta asignatura?

 He aprofundit en el coneixement de què és la web 2.0 i de com fer un blog, ja que tot i que hagués publicat informació a un blog d'anglès (a l'ESO), no sabia com jo havia de gestionar el blog ni com crear entrades. A més, he aprés a manejar una wiki, ja que al principi no sabia ni com actualitzar el disseny de la pàgina. Per últim he aprés a analitzar de manera audiovisual un anunci en profunditat. Ha estat molt productiu i interessant ja que jo mai m'havia fixat en un anúnci de manera tan detallada.

 Crec que l'assignatura TIC-TAC és molt útil pels futurs educadors ja que ens fa veure que a les aules podem donar molt joc a les assignatures amb l'ús de la tecnologia digital i fer que els alumnes vegin l'assignatura d'una altra menera. A més, per gestionar tota la informació, el professor sempre va bé que tingui programes on pugui guardar tots els arxius de l'any i els pugui consultar sense necessitat de portar un pen cada vegada o documents a mà.No obstant això és un recurs que ajuda, però no sempre podrà ser útil, així que cal donar-li l'ús adequat en el moment adequat.

Una de les preguntes que m'he formulat jo com a futura mestre de música és, puc donar jo un ús a les TIC per a realitzar una classe de música? De quina manera ho podira fer?

        

2. ¿Cómo lo he aprendido? 

Les classes m'han ajudat a veure que l'educació i les TIC van de la mà, i que els professors poden fer ús de la tecnologia per tal de complementar la informació que estan proporcionant als nens i fer la classe més interactiva.

El fet d'haver treballat en grup, m'ha ajudat molt, ja que jo sóc una persona que se li dóna millor treballar de manera individual i el fet d'haver d'ajuntar-nos cada divendres i d'haver de posar el treball en comú, m'ha servit per adabtar-me i per obrir-me més a l'hora de dir el que penso i de saber acceptar el treball que fan els altres. 
El que m'ha passat a mi, els pot passar als meus alumnes, ja que ajuntar-se en grup i estar compenetrats no sempre és fàcil. Per tant, s'han de donar eines per facilitar aquesta cohesió de grup.

 3. ¿Qué es lo que he hechado de menos en el aprendizaje realizado en la asignatura?

Considero que l'assignatura de TIC TAC hauria d'haver estat més dinàmica ja que es feia una mica dur haver d'estar davant d'un ordinador sense poder tocar-lo només que per fer l'activitat que es proposava. És a dir, durant una hora i mitja aproximàdament, s'atenia a l'explicació i a observar algun vídeo complementari. Crec que això feia que la classe sigués una mica pesada, ja que no podíem interactuar als uns amb els altres i només ens havíem de limitar a escoltar i donar l'opinió si esqueia. 
Quan treballàvem ho feiem de manera individual i es que davant d'un ordinador per persona, el que es fa no és dinàmica ni es pot parlar adequadament amb els altres de manera interactiva.

És per això que les TIC es podrien donar un altra ús més interactiu, ja que sempre associem les TIC amb estar de manera individual davant d'un ordinador.

Crec que durant aquest curs he sabut treballar al dia i a fer la feina que la professora em demanava, el blog l'anava actualitzant de manera molt freqüent i anava revisant el que anava fent per si es podia millorar alguna cosa.

El acento musical
En aquest apartat, vaig a analitzar un programa educatiu que fa ús de les TIC. 
Aquest programa abarca l'assignatura de música per un nivell molt bàsic de primària.

L'analisi es basarà en cercar si el programa és o no és interactiu.

 El programa està dissenyat de manera molt simple i per tant l'ús és fàcil. A l'inici del programa et fa una breu explicació del que és un accent musical i després t'indica com es realitzarà l'activitat.
La resposta que dóna el programa quan hem acertat o no la pregunta, és immediata amb un "bé" o amb un "Incorrecte, torna-ho a provar"

Quant a si substitueix a l'educador activitats rutinàries,  no ho crec pas, ja que tractant-se d'una activitat de música, en la qual es requereix més pràctica que teoria, el professor en les seves classes sense fer ús de les TIC, crec que ja dóna prioritat a realitzar ell activitats pràctiques per aprendre i sentir la música, per tant no crec que sigui indispensable fer ús d'aquests programes per a fer la classe de manera participativa.


Pot ser útil per alumnes que potser requereixen estar sols a l'hora de fer les tasques perquè potser en gran grup s'agovien. Podria ser el cas dels nens autistes. 
També, al tractar-se d'una activitat que es pot fer en gran grup aixecant la mà per dir la resposta, un nen amb TDAH no respectaria el torn de paraula i el fet d'estar davant d'un ordinador potser el calmaria més i no el posaria tant nerviós.

Si és veritat que aquest joc no té una interacció amb els altres alumnes. Consisteix únicament en posar-te davant d'un ordinador, escoltar el ritme i col·locar les figures. La màquina et dirà si ho has fet bé o no, sempre de la mateixa manera. 
No obstant, aquest programa, el professor el podria utilitzar a nivell grupal i fer que els alumnes participessin alhora. 
Tampoc fomenta l'anàlisi de les respostes errònies, és a dir, si tens alguna resposta malament, no t'explica el perquè.

En conclusió, si l'alumne treballa sol, no porta interacció entre els alumnes, però sempre el professor el pot adaptar perquè porti a la participació grupal.

Què és per a mi la UAB? (ver2)

En aquest vídeo he fet un muntatge on es veu què és per a mi la UAB.
Per a mi, la UAB significa agafar el tren,  arribar a la meva facultat (Ciències de l'educació) i sortir de classe recorrent els camins amb herba fins arribar al bus que em portarà a l'estació un altre cop.

Experiències i criteris per avaluar pràctiques amb TIC

A continuació, explicaré una experiència de Rubí, en la qual, han col·laborat alumnes de P3, segon, tercer, quart i sisè.

Els centres educatius de Rubí, han treballat el nom de carrers de Rubí més propers. Han fet textos, imatges fiixes, vídeos i audios captuirats amb telèfon mòbil que han publicat a un blog (per cada carrer)
Han generat de cada URL dels blogs, un codi QR i l'han imprés en paper.
L'ajuntament ha començat a col·locar els codis a sota de les plaques amb el nom del carrer.
Els ciutadans poden accedir a la informació del carrer

A continuació analitzaré si aquesta experiència és innovadora i creativa o no ho és:

• Promoció de la comprensió, l'aprenentatge creatiu: Crec que es promou l'aprenentatge de manera creativa ja que es permet tenir una informació dels carrers de Rubí més clara i detallada, a l'hora que s'utilitzen les TIC per generar de cada informació una QR per tal que tothom pugui veure a través del mòbil el que han fet els alumnes.
• Promoció de l'alfabetització informàtica: Fent ús de les TIC, els alumnes aprenenen a crear unes QR. A més fan ús de la creació de blogs per compartir la informació extreta.
• Promoció de la interacció social: Sí es promou la interacció amb els alumnes, ja que cada col·legi surt al carrer per fer fotos, vídeos etc.. i crea un blog.
• Promoció relació altres agents educatius/socials: Aquesta experiència relaciona tots els centres educatius de Rubí, ja que tots col·laboren conjuntament per aportar avenços tecnològics a la seva ciutat. A més L'ajuntament ha ajudat en l'acabament d'aquesta experiència, penjant les QR als carrers

 Què és per a mi la UAB?

En aquest vídeo mostro un dels camins d'accés a les facultats d'Interpretació i a la de Ciències de l'educació, concretament a la sortida de les classes.
He grabat aquest tros perquè és molt comú dintre de la UAB, ja que hi ha molta gent estudiant a les facultats i la sortida de la gent a l'acabar les classes és un fet constant i molt característic dels centre educatius.

La pel·lícula que he escollit és REC 1. Primer m'agradaria fer un breu resum per situar-nos


La cámara se enciende en el el Cuartel de Bomberos de Barcelona junto a Angela Vidal (Manuela Velasco) acompañada de Pablo, el camarografo. Esa noche entrevista a los bomberos y tiene la esperanza de poder asistir en directo un impactante incendio. La noche transcurre tranquilamente. Cuando de repente reciben la llamada de una anciana que se ha quedado encerrada en su casa. Los bomberos van por su rescate. Llegan al edificio, observan a afueras a una patrulla de policía. La mujer, encerrada en su piso, lanza unos gritos desgarradores, que asustan a los ocupantes. Suben al apartamento de la anciana, los bomberos derriban la puerta y se encuentran con el pasillo cubierto de sangre, seguidos por Ángela, Pablo y junto con las autoridades, encuentran a la anciana parada y desangrándose. De pronto, la mujer se lanza sobre uno de los oficiales de la policía y le muerde salvajemente, quedando herido.

 
Cuando desciende por las escaleras, para que asistan al oficial, los vecinos les informan que el complejo ha sido puesto en cuarentena y puesto en marcha al Plan NBQ por el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad de España. Sin tener escapatoria.


Il·luminació
Obreservem que la pel·lícula tota l'estona està grabada a la nit, el que fa que la il·luminació estigui proporcionada per la càmera i les llums de l'interior del pis. La il·luminació que concretament resalta durant la pel·lícula és la dura, sobretot quan únicament es veu la llum que proporciona la càmera. Això crea crispació als ulls i fa contrast amb les ombres de la part que queda a les fosques. Això fa que estiguis en tensió pel que pot arribar a sortir d'entre la foscor.
Destaca sobretot la llum principal que no para d'enfocar de cara als personatges.

Color
Quan al color, destaquen els colors apagats i freds que donen una sensació de fredor i deprimeixen

Com i de quina manera utilitzo la web 2.0?

L'internet és una eina que els joves utilitzem cada dia. Jo la web 2.0 la utilitzo per:

-Cercar informació, quan vull consultar algun tema que no sé. De la informació que em proporcionen les pàgines webs, seleciono la que més em convé i la intento transformar en coneixement adaptat a les meves paraules.

- També internet ha estat per a mi una eina d'aprenentatge més enllà de la cerca d'informació, és a dir, la web 2.0 et permet adentrar-te a pàgines didàctiques que et serveixin per practicar el que estàs estudiant, aprendre noves llengues noves etc...

- Les xarxes socials, per a mi són una bona manera de compartir informació amb la resta de la gent, fotografies, videos i per tant compartir els teus interessos, opinions.. Jo estic unida al facebook, instagram, twitter, skype i watsapp. A més no només et permet parlar amb gent del teu país, sinó amb gent d'arreu del món! D'aquesta manera puc practicar el meu anglès, ja que per força amb els estrangers he de parlar aquest idioma. Això em permet conèixer altres cultures.

 

ANUNCIO Campaña contra la Violencia de Género 2013

L’anunci comença amb un primer pla de perfil que acaba fent-se cada vegada més ampli fins a arrbiar al pla mig curt . També trobem un pla detall on s’enfoca la mà a sobre de la gàbia, perquè els telespectadors, puguin relacionar la mà de l'home com la imposició cap a la dona.

Al final de l’anunci continua amb un pla mig curt on es pot veure la seva mirada amenaçadora, però després deixa fora de camp a l’home amb la gàbia per enfocar la paret on s’escriu el missatge que es vol transmetre.

Per acabar, es fa un altre pla detall on es veu la gàbia com s’obra, on el significat és que a una persona se li ha de deixar en llibertat i no tancar-la com una gàbia.
Els angles són normals i se cetren en mostrar el perfil i el front.

No hi ha música, només s’escolta la veu del personatge i el soroll dels cotxes quan passen. Crec que el director de l'anunci ha volgut que ens centrèssim únicament en el que deia el personatge ja que era el missatge principal de l'anunci evitant distraccions musicals.

Spot publicitario campaña de Prevención de Accidentes de Tránsito

L'anunci comença amb un pla mig seguit d'un pla detall on es poden veure la pilota i el ós de peulix del nen
A continuació va combinant amb plans sencers, mig curts i primer pla per anar donant diferents perspectives del que van fent els personatges.
Quan als angles, predominen els perfils i els frontals, però podem trobar en algun cas, com es dóna un contrapicat quan el pare fa volar el nen en braços.
La música és present durant tot l'anunci i a vegades s'escolten els crits dels nens i el murmull dels adults mente parlen.

 

Quin grau de competència digital tinc?

Tot i pertànyer a una generació tecnològica, hi ha aspectes digitals que em queden llunyans.

És per això que m'he evaluat a mi mateixa per adonar-me del grau de competència que tinc:

Competència informacional:  La majoria dels cops que cerco informació a internet, la trobo, sé treballar amb ella, la puc criticar i eliminar allò que no necessito. Però m'he adonat que això sempre passa quan busco en les matexes pàgines, és a dir, m'he creat unes pàgines "favorites" que són les que sempre utilitzo per cercar allò que vull. El fet de conèixer la pàgina puc saber gestionar-la i criticar-la. Però quan m'adentro en pàgines desconegudes per mi, em costa saber quina és la informació vertadera i quina la que he d'eliminar. I encara és més difícil quan estic davant de més d'una pàgina web amb informació diferent sobre el mateix tema. Llavors quina conté la informació correcta? A vegades no ho sé. 

Competència informàtica: A l'hora de manejar els aparells, em defensó bé. Quan em vaig comprar l'Ipad, als minuts ja sabia com anava a nivell general. Però en veritat sempre li donem la meitat del profit als aparells, és a dir, mai usem totes les eines que ens proporcionen i ens comformem amb el que fem servir.

Competència cognitiva: Relacionant-lo amb la competència informacional, seleccionar aquella informació més adient d'una pàgina web no sempre és fàcil i en el meu cas no sempre ho veig tant clar.

Ciutadania digital: Jo crec que la nostra generació està ja adaptada a conviure en un món que 
barreja allò digital amb la realitat, tot i així crec que els joves d'avui dia tendim més cap el món virtual i a vegades no sabem fer un STOP per centrar-nos en el món real.

Alfabetització múltiples: Crec que en el món que vivim, està ple de vídeos, sons... per tant crec que ens hem adaptat al seu llenguatge. En el meu cas, no acostumo a utilitzar programes per fer vídeos però sí he usat bastants per grabar i modificar sons, per tant sé interpretar el seu llenguatge.